diumenge, 26 d’octubre de 2008

De professió Traïdors-mentiders, amb el consentiment del poble

Fa poc més d'un any, el Govern suposadament d'esquerres de les Illes Balears, feia seu, sense cap mena d'escrúpol, el projecte estrella de la legislatura anterior del Partit Popular: la construcció de l'hospital de referència a la finca de Son Espases, una decisió que, a parer meu, trencava tots els valors del que, com deia en un post anterior, alguns en diuen democràcia, donat que, suposadament, el poble els havia donat suport a les urnes per canviar una situació del tot insostenible.
 
Dos mesos després, concretament l'1 de Desembre, durant un debat que tingué lloc a la Casa de Menorca de Barcelona, el conseller que defensava la postura del govern, afirmava, malgrat totes les evidències que el que deia era falç, que no hi hauria segon cinturó. Doncs bé, ja el tenim aquí!
 
Potser és cert que no serà ben bé com s'havia projectat, bé, això m'imagino, ja que, d'informació sobre tot plegat, no n'he pogut trobar gaire i això és, per damunt de tot, el que em sap més greu: em fa ràbia veure com el poble es cansa tant ràpid de lluitar, em fa ràbia que es deixi tot en mans d'uns polítics que, l'única cosa que han fet, ha estat traïr als seus electors i, sobretot, haver de veure amb impotència, que sembla que a les esquerres se'ls pot perdonar tot, que ara que són al poder, cal callar i riure'ls les gràcies... Ho hauríem permès, això, amb un govern de dretes?
 
A tall d'exemple del que veig que està passant i de la poca mobilització del poble, que sembla que s'hagi adormit, faré esment a tres mostres claríssimes del que dic:
 
1. En primer lloc, la plana web de la plataforma Salvem la Real (www.salvemlareal.org), que es va morint poc a poc: primer fou el fòrum, que el moderador va decidir tancar, amb bon criteri, tot s'ha de dir, ja que, a les darreres setmanes del seu funcionament, l'activitat hi era gairebé nul·la. Ara, quan s'hi entra, el panorama és dessolador: L'apartat de notícies ha donat pas a una mena de codi que no se sap què vol dir, n'ha desaparegut el calendari, l'apartat d'agraïments no sé els mesos que fa que està en construcció... La Unió Europea dessideix investigar la perillositat de la construcció de l'hospital damunt la llera d'un riu i no s'hi fa cap menció!!... Increïble...
 
2.  El link rectifiqueu.balearweb.net, lloc on s'aplegaven -i soposo que s'apleguen- diversos blocs contraris a la construcció de l'hospital a Son Espases, no s'actualitza des del 5 de Maig d'aquest any... No crec que sigui pel fet que no hi hagi res a dir!
 
3.  El darrer exemple, potser el que més m'ha decebut pel fet que en aquest tema hi ha notícies recents, és el lloc web de la plataforma No al Segon Cinturó (www.noalcinturo.org): Hi vaig entrar fa dos dies i la meva sorpresa va ser trobar-m'hi un casino virtual en anglès quan jo buscava informació de primera mà per tal que aquest article contingués dades tant fiables i vertaderes com fos possible.
 
Quina mena de droga ha fet servir l'esquerra per fer oblidar al poble que No Havia De Callar? Potser va siguent hora d'ignorar la classe política i que  la gent s'organitzi pel seu compte, però si el que acabo de dir és totalment utòpic, encara s'hi torna més amb el panorama social que tenim de fons.
 
Ho he sentit dir i ho he vist escrit un munt de vegades: "Qui estima Mallorca no la destrueix!" Jo hi afegiria: I lluita per tal que d'altres no ho facin!... Quin futur ens espera?

dissabte, 18 d’octubre de 2008

Els pensaments, quan surten lliures 1

Silenci. Avui a casa meva hi ha silenci i és estrany: normalment, sempre hi sona música, és el que té el fet de col·leccionar-ne: ara un disc de binil que fa massa que no sona i cal que ho faci per treure-li la pols, ara una cinta de cassette que ja no recordava que tenia però que es faria malbé si no es pogués moure de tant en tant, ara un CD que em ve de gust escoltar... Avui no. Avui fins i tot he sopat en silenci.
 
I és que hi ha dies que es tornen feixucs i tristos sense cap motiu aparent, o potser que s'hi tornen per massa coses que s'ajunten i no saps dir quina és la que ha provocat aquest estat d'apatia i fatiga mental, una fatiga, però, que no m'ha fet oblidar que tenia pendent escriure una mica al bloc que, per manca de temps, no aprofito tant com voldria; m'ho havia promès: avui havia d'escriure.
 
Tenia pensat un article menys personal, amb moltes més coses importants a dir, però no puc: tinc el cap massa espès per posar-me a parlar de segons què...
 
A fora, al carrer, fa una estona hi plovia. Reconec que és necessària, però no m'agrada, la pluja: més aviat m'entristeix i em fa posar de mala llet i em fa pensar que, si fóssim a l'estiu, potser m'hauria sortit un escrit més amable, per que, potser, hauria nascut a la terrassa del pis, envoltat de música, segurament folk, i, potser, si fos de dia, amb algun crit d'alguna de les gavines que han decidit deixar la mar per tornar-se urbanites, aquests crits que a mí em transporten fora de la bogeria de Barcelona, aquesta ciutat aparador que cada dia m'agrada menys i que cada ccop tinc més ganes d'avandonar...
 
Aquesta darrera reflexió m'ha fet recordar un poema que vaig escriure fa un parell d'anys i que, per acabar l'article d'avui, us l'afegeixo a continuació... Que el disfruteu, lectors:
 
 
Visca la imaginació!
si, si, imaginar
per què em salva de la vida:
una terrassa esfaltada
pot esdevenir, de sobte,
un paradís marítim:
el renou de cotxes del carrer
pot ésser, per què no,
el so d'un vaixell
que entra al port,
o les mateixes ones de la mar...
I les gavines?
oh, si, les gavines!
que volin, que volin ben prop meu,
que cridin ben fort,
almenys, elles són reals,
reals com el sol que m'escalfa...
Ja soc lluny, molt lluny
i no voldria tornar.

diumenge, 12 d’octubre de 2008

Una contradicciò més del sistema "democràtic"

Ho vaig sentir divendres al matí i em vaig quedar perplexa: el Govern Central autoritza una manifestació feixista aquest diumenge, Día de la Ispanidad, a Tarragona.
 
Que quedi clar, d'entrada, que estic en contra de qualsevol mena d'expressió mitjantçant la violència, però trobo si més no curiós que, per una vanda s'il·legalitzin partits polítics en nom de la democràcia i de l'altra, es permeti que persones i entitats que se sap del cert que són totalment antidemocràtiques, es manifestin i facin els seus homenatges amb total llibertat i impunitat.
 
Sé que no diré res de nou, però em ve de gust dir-ho: la justícia potser té les mateixes lleis per a tothom, però aquestes, s'apliquen damunt les persones segons el seu signe polític o el grau d'incomoditat que suposin per als qui les han d'aplicar... D'això, alguns, en diuen democràcia, jo en dic bergonya.

dilluns, 6 d’octubre de 2008

Què us puc dir?

Fa força temps que desitjava tenir un blog, però l'accessivilitat de la xarxa és com és... No ens enganyem. Finalment, amb l'ajut de terceres persones que en saben molt més que jo, avui, tot just fa una estona, ja puc dir que tinc un blog!!

Per què avui? Per què no fa un any, o potser demà? Doncs, la veritat, no ho sé, només sé que volia dir moltes coses, que tinc ganes d'explicar moltes coses, ganes d'opinar sobre temes que jo considero importants, de fer-vos de tant en tant algun regal poètic... I ara, ara que ja tinc el blog, ara que tinc l'oportunitat d'escriure-hi tot allò que he guardat per a l'ocasió, no sé per on començar...

Crec que, avui, per ser el primer article, més val que ho deixem aquí: si tinc temps, demà m'hi poso de debò!