dissabte, 2 de març del 2013

Justícia injusta

Fa uns quants anys, quan anava a l'institut, (jo sóc de les del BUP i el COU, imagineu-vos si en fa d'anys!), recordo un professor de llatí, força antipàtic i força gris, per cert, que sempre ens recitava la mateixa frase, com si se l'hagués apresa de memòria: "pensin bé el que els diré: si mai volen fer una estafa, cal que s'assegurin de fer-la ben grossa, com més grossa millor. D'aquesta manera, evitaran que els passi res".

 

Jo, aleshores, amb quinze o setze anyets, l'únic que pensava d'aquelles paraules era que aquell bon home estava totalment sonat… Com podia ser? Teòricament, quan més gros és un delicte, més elevada hauria de ser la pena…

 

Per desgràcia, però, les seves paraules semblen ser del tot certes i, per tant, la justícia sembla feta a mida dels qui més roben, mentre castiga amb celeritat i severitat a qui, per exemple, té la gosadia de substreure una barra de pa perque, ni té menjar, ni diners per comprar-ne. Amb això no vull dir que aprovi segons quins delictes, però sí que crec que ja n'hi ha prou de fer pagar més als qui menys tenen i, sobretot, que caldria jutjar les persones pel grau del delicte que han comès i no segons les influències, la fama, la importància o la riquesa  que puguin tenir.

 

Així, per exemple, i això és una opinió del tot personal, em sembla molt més greu el fet que, algú que cobra un sou astronòmic, més dietes, més targes de crèdit a compte de l'erari públic, més cotxe oficial, més pensió vitalícia quan deixi el seu càrreg, pugui tenir la temptació, i massa sobint la barra, d'apropiar-se d'allò que no és seu, o d'aprofitar la seva posició per aconseguir tractes de favor i, així lucrar-se de manera il·lícita, que no pas el fet que, algú, per extrema necessitat, acabi fent allò que, en circumstàncies normals, no hauria fet mai: robar per sobreviure, encara que, el delicte, segueixi sent el mateix.

 

Sóc del tot conscient que el tema és molt més complex del que sembla i que, de ben segur, estic pecant de massa simplista, però penso que, si volem que la justícia que s'aplica segueixi fent honor a la seva representació en forma d'una dona amb els ulls embenats que sosté una balança en perfecte equilibri, caldria que tothom pagués per allò que ha fet, i no només els qui menys tenen, el com, ja és una altra història, ja que, almenys a mi, la presó, no em sembla una bona solució, sobretot quan parlem de robatoris de grans proporcions que, a més, afecten tothom.

 

Així doncs, el que crec que caldria fer seria canviar les lleis per tal que, els diners obtinguts de forma fraudolenta, haguessin de ser retornats per part de les persones condemnades i, sobretot, evitar, per mitjà de la inavilitació, que puguéssin tornar a cometre el mateix delicte.

 

Estic gairebé segura que, de ser així, molts casos de corrupció no existirien i, de ben segur, no caldria fer tantes retallades.

 

(Article publicat al Número del mes de Febrer de 2013 de la revista Ciutadella de franc)