diumenge, 10 de juny del 2012

En nom de la llibertat

Fa força anys, de fet potser fa segles, que aquells que tenen el poder es dediquen a tergiversar el significat de certes paraules o, senzillament, a oblidar-ne part del sentit, m'agradaria ser de tant bona fe que em fos possible creure que involuntàriament. Això acostuma a succeïr, generalment,  amb les paraules més boniques, com pau, llibertat... Qui no recorda allò de "Una grande y libre"?, sobretot "libre", mentre les fosses comunes s'omplien de persones assassinades sense judici i,  a  les presons, s'hi amuntegaven els presos i preses polítiques.

 

En un primer moment, vaig pensar titular aquest article Llibertat, la paraula més manipulada de la història, però era un títol massa llarg, que semblava molt més el d'un tractat d'aneu a saber quina matèria que no pas el d'un petit article d'opinió. I és que, en nom d'aquesta paraula, s'han fet, escrit i dit tota mena de disverats: s'han prohibit i es prohibeixen arreu del món partits polítics que no comulguen amb el règim establert, s'han censurat llibres, assassinat persones i podria fer créixer la llista fins a límits insospitats.

 

Tot i així, sembla que la manipulació del terme llibertat no només no passa de moda, sinó que, ben al contrari, ja es tergiversa descaradament en certs entorns.

 

Així, per posar un exemple ben actual, parlaré dels greuges que, en nom d'una suposada manca de llibertat pera les persones castellanoparlants, els nostres governants estan aplicant envers la llengua catalana o menorquina: que cadascú empri el nom que més li agradi mentre reconegui, com afirmen tots els lingüistes seriosos, que és la mateixa.

 

Que quedi clar, d'entrada, que aquest article, no va contra cap llengua ni molt menys, contra cap grup poblacional: els idiomes són, o trobo que haurien de ser, l'expressió màxima de tota cultura i que, com vaig dir ja fa uns mesos, el fet de conèixer més d'una llengua, facilita molt l'aprenentatge en altres àmbits educatius.

 

Últimament, s'estan prenent mesures per, segons ens volen fer creure, garantir la llibertat lingüística de les persones castellanoparlants quan, de fet, la llengua que presenta més problemes d'igualtat de condicions, és la catalana i en posaré un parell d'exemples que crec que, de tant evidents que són, aquells que fan i desfan, no tenen ganes de veure.

 

No és de rebut, per exemple, que el fet de poder veure una bona pel·lícula en català, s'hagi convertit en pràcticament impossible ja que, fins i tot el nostre canal autonòmic, emet les pel·lícules en castella com ho fan, no ho oblidem, gairebé totes les cadenes televisives; no em sembla lògic, tampoc, que, si un dia he d'anar al metge, aquest no em pugui entendre, ja no dic parlar-me, en la llengua amb la qual m'expresso millor, i per tant, em sento més còmoda, sobretot partint de la idea que la comunicació metge/pacient, de vegades, és un fet molt important. No em vull extendre en exemples perque la llista seria llarguíssima i l'espai és limitat, només demanaria als nostres governants que fessin un petit experiment que sé que no faran perque, en nom de la llibertat que diuen defensar, només tenen en compte la seva pròpia veritat que, m'imagino, deu ser l'única veritat possible.

 

Senyors i senyores que manen tant: provin de viure un dia sencer en català i, després, un altre en castellà, potser s'adonaran dels disverats que fan i diuen i, si encara els queden forces, deixin de manipular les paraules: em sembla que molta gent els ho agrairà.

 

(Article publicat al número del mes de Juny del 2012 de la revista Ciutadella de franc)