dissabte, 27 d’octubre del 2012

Economització

Si fa uns anys ens haguessin dit que l'economia seria el centre des del qual es regirien totes les accions i la vida de les persones, estic segura que no ens ho hauríem cregut o, si més no, gairebé tothom hauria dubtat d'aquesta possivilitat i, fins i tot, hi hauria hagut qui digués que, aquests vaticinis, no eren més que ciència ficció, una ficció que, com massa vegades, quedaria curta davant la realitat que ens ha tocat viure.

 

Hi ha molts aspectes que em preocupen d'aquesta economització de la vida de la humanitat i tots, en conjunt, es podrien aglutinar en una frase: no és normal, o almenys, no ho hauria de ser, que l'economia, els diners, els mercats, etc, siguin més importants que les persones. És ben cert que durant molts segles  ha estat així, però considero que, en  les darreres dècades, s'havien fet prou passes importants com per no tornar enrere.

 

Així, crec que no hauria de ser possible que salvar un banc, tenir beneficis o controlar la despesa d'un govern, pugui ser  més important, que, per exemple,  el fet que tothom pugui accedir a un servei mèdic de qualitat. A mí, personalment, em preocupa i m'entristeix moltíssim que la vida d'una persona, que el seu benestar, hagi d'estar a mercè dels recursos que pugui tenir, que uns papers de colors i unes coses rodones de diferent tamany valguin més i manin més que el dret de tot ésser humà a tenir una vida digna.

 

Aquest article de reflexió, per molt que ho pugui semblar, no va contra cap ideologia concreta, tampoc contra cap govern en particular: només pretén ser una aturada que faci, si pot ser, que qui el llegeixi es pregunti, com jo ho he fet, si tot plegat té gaire sentit, si és gaire normal que l'economia, una cosa que va crear la humanitat, ara passi per damunt de la humanitat i penso que potser va sent hora d'aturar-nos tots plegats i plantejar-nos cap a on anem i, sobretot, cap a on volem anar.

 

Jo  no sé quina ha de ser la solució o les solucions que puguin guarir aquest sistema, aquesta política del món sencer que ha perdut del tot el nord, ni tampoc sé si n'hi ha cap, però a mí, personalment, el futur que veig m'espanta, perque, de seguir per aquest camí, molt em temo que les pel·lícules futuristes que mostren un món dominat per els Robots que un dia crearen les persones, faran riure al costat del monstre que, entre tots, estem creant: aquest, sí, ben real.

 

(Article publicat al número del mes d'Octubre del 2012 de la revista Ciutadella de franc)

2 comentaris:

Blogger nanis kru ha dit...

Desnortat és la paraula.

Tenc el consòl de que a les distopies sempre hi ha grups de resistència.

Salut i lluita.

31 d’octubre del 2012, a les 14:39  
Blogger Vela ha dit...

No puc fer res més que donar-te la raó.

20 de novembre del 2012, a les 14:02  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici