dissabte, 21 de juliol del 2012

Transport públic

A finals del passat mes de Maig, vaig decidir fer una petita escapada de cap de setmana a Mallorca, un fet que, en condicions normals, no hauria de ser notícia, però que, degut al nostre vergonyós servei de transport públic, s'hauria pogut convertir en tota una odissea si no hagués estat perque vaig tenir la sort que em varen poder acompanyar a l'aeroport i, a la tornada, la mateixa sort va fer que trobés algú a qui l'esperava la família per anar en cotxe cap a Ciutadella i que els quedés una plaça lliure.

 

DE no haver estat així, la petita escapada m'hauria sortit força més cara ja que, com a mínim per anar cap a l'aeroport, m'hauria calgut demanar un taxi perque, d'una altra manera, no hauria pogut agafar l'avió i, en tornar, o m'hauria hagut de quedar a dinar a Maó, o m'hauria tocat tornar-me a gratar la butxaca i buscar un altre taxi: els motius, els trobareu més avall.

 

És ben cert que, per qüestions demogràfiques, idiosincràsiques i econòmiques, seria un disverat demanar i/o posseir un transport públic com el que hi ha en grans ciutats, en províncies molt poblades, etc, però, el que considero que sí cal, és tenir uns horaris i unes freqüències d'autobusos que s'adaptin molt més a les necessitats de les persones que, els volen utilitzar, o els hem d'utilitzar per força.

 

El transport públic, crec, hauria de ser d'aquelles prioritats que tot govern, sigui de caire autonòmic, insular o municipal, dins de les seves competències i possivilitats reals, hauria de tenir al capdavant de la seva llista de prioritats ja que, impulsar-lo, és una bona manera d'ajudar al progrés, encara que, a simple vista, no ho pugui semblar.

 

Així, per exemple, no em sembla lògic que, els dissabtes, no hi hagi cap autobús des de Ciutadella a Maó i a la inversa, fins a les nou del matí, quan la vida, per dir-ho d'alguna manera, comença força avans: gent que ha d'anar a treballar, a l'aeroport per agafar un avio, etc; tampoc em sembla normal que, entre setmana, si, pel que sigui, algú perd l'autobús de les 19.30, s'hagi d'esperar una hora i mitja fins que passi el següent; tampoc ho és, per posar un tercer i últim exemple que, tant els dissabtes com els diumenges, entre la una del migdia i les 17.30, no hi hagi cap servei de transport: deu ser que, a aquestes hores, no hi deu haver ningú que necessiti moure's...  

Predicar amb l'exemple, considero, hauria de ser la manera d'actuar de tota persona, poble, govern... En definitiva: hauria de ser la manera de regir-se de tota societat. Així doncs, trobo que no podem exigir als altres allò que, en proporció a les nostres capacitats i possivilitats, podríem fer i no fem i, per tant, em faig les següents preguntes i les deixo a l'aire per tal que, qui ho hagi de fer, reflexioni: Com podem exigir un transport exterior eficaç, quan el nostre transport interior és nefast? ¿Com volem tenir un turisme de qualitat si no som capaços de donar-li un transport de qualitat? i, finalment, ¿Com pretenen els nostres governants fer créixer l'economia posant pals a les rodes a la movilitat de qui la pot fer créixer?

 

Reduïnt allà on hauríem d'augmentar, no anem enlloc que pugui fer pensar en un futur en positiu.

 

(Article publicat al número del mes de Juliol del 2012 de la revista Ciutadella de franc.)

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici