dimecres, 19 de setembre de 2012

Mentir

Fa molts, considero que massa anys, que gairebé tota la nostra classe política, té un esport predilecte que, per desgràcia de la resta de mortals que l'hem d'aguantar vulguem o no, no passa de moda: la mentida, una afició que sembla tenir addictes tant de la dreta com de l'esquerra i que, a parer meu, a aquestes alçades, ja hauria hagut de fer que el Poble els posés al seu lloc.

 

Per no extendre'm amb exemples que podrien allargar aquest article fins a l'absurd, retrocedirem només fins l'any 2002 quan, Mariano Rajoi, a qui ara, una majoria desmemoriada ha fet president del govern estatal, qualificà com a "unos hilillos como de plastilina" el fuel que sortia sense aturall del Prestige, que s'havia accidentat a les costes de Galícia: aquells "hilillos", com espero recordarà molta gent, provocaren una marea negra i un desastre ecològic sense precedents a les costes de l'Estat.

 

Com he dit, però, aquesta afició a la mentida, o a tergiversar la realitat segons convé, no és patrimoni només de la dreta: corria l'any 2007 i jo, encara des de Barcelona, seguia, amb tanta atenció com podia, (encara no tenia accés a internet), les notícies que m'arribaven de les Balears. Eren informacions tristes, d'un hospital que, si un canvi de govern no ho evitava, es construiria, contra la voluntat del Poble, a Son Espases, un terreny rústic de gran valor patrimonial. El govern canvià de signe polític i, en gran part, n'estic segura, fou per les promeses electorals dels grups d'esquerres de fer-se enrere d'aquella construcció: actualment, tenim l'hospital de referència de les Balears a Son Espases, la construcció del qual, el senyor Antich, decidí seguir tirar endavant malgrat les seves promeses electorals.

 

Passà més o menys un any i la crisi, aquella que, segons Zapatero, primer no existia i, al cap   d'uns mesos, afirmava que havia de durar ben poc, començava a treure el nas: com tothom m'imagino que sap i pateix, aquella "desacceleració econòmica", encara l'estem patint i no sembla pas que hagi tocat fons, com afirmà en diverses ocasions l'expresident.

 

Però tornem al senyor Rajoi i les seves mentides perque, a parer meu, és l'actual president de l'estat qui, de moment, i encara no s'ha acabat la legislatura, posseeix el rècord en això de mentir, de fet, si fos un esport olímpic, estic segura que ja n'hauria guanyat l'or.

 

Durant la campanya de les eleccions que el feren president, pel que sé, (jo ja tenia clar que no el votaria i, per tant, no em vaig molestar a seguir-lo), prometé abaixar impostos, no augmentar l'IVA, promoure accions per tal de reactivar l'economia… Algú n'ha vist res, de tot això?

 

Davant d'aquests fets, davant de l'evidència que l'única cosa que pretén la major part de la classe política és guanyar-se la confiança de l'electorat i, amb aquest fet, aconseguir la majoria suficient per poder fer i desfer sense problemes i així, després, acabar afavorint sempre la mateixa gent, potser va sent hora de plantejar-nos un canvi de sistema real que impedeixi aquestes situacions tant lamentables.

 

Així, per exemple, seria bo que tothom recordés que, al cap i a la fi, els nostres governants, treballen per a nosaltres i no a la inversa i, per tant, caldria poder-los acomiadar quan incomplissin la seva part del contracte, és a dir, quan les raons per les quals una majoria els va triar en oferir els seus serveis, es veiessin traïdes o, fins i tot, del tot tergiversades. Potser, així, s'ho pensarien dues vegades a vendre'ns allò que, n'estic del tot segura, moltes vegades, ja saben que no faran.

 

(Article publicat al Número del mes de setembre del 2012 de la revista Ciutadella de franc.)

3 comentaris:

Blogger nanis kru ha dit...

fa anys que som àcrata, el que no comprenc es perque la gent es tan submissa i masoquista.

salut i seny .

20 de setembre de 2012 a les 15:32  
Blogger cap ha dit...

Sorgit des del 15Mmenorca, al facebook hi ha un espai de difusió per la concentració del proper dia 25, http://www.facebook.com/groups/sanidad15m#!/events/420606314654129/, i m’he permès penjar el teu escrit i així la teva aportació a la concentració ja està present.Salut.

23 de setembre de 2012 a les 12:51  
Blogger Vela ha dit...

nanis kru, jo no em considero àcrata: penso que uns mínims d'organització cal que hi siguin perque tot funcioni. Ara bé: el que no em sembla de rebut és que, l'única cosa que es pugui fer sigui escollir dictador cada quatre anys. Cal un canvi radical de sistema, això cada cop és més evident i caldria, sobretot, o això és el que jo penso, que ningú pugui tenir el poder de fer i desfer sense haver de donar comptes de les seves actuacions.

cap, em sembla molt bé que hagis penjat el meu article al facebook: jo hi tinc un compte a mig fer, però precisament el tinc a mitges perque no m'hi entenc i m'hi atabalo molt: hi ha massa informació i, tot i que vaig intentar entendre-m'hi, no me'n vaig sortir i, per tant, al facebook, ni hi entro.

24 de setembre de 2012 a les 21:26  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici