dimarts, 21 d’agost del 2012

L'any que els Reis van passar a l'Agost(Text reescrit del publicat en aquest mateix bloc el 6 de Gener de 2009)

Aquest mes, tenia pensat, com gairebé tots els mesos, redactar un dels meus articles incisius sobre l'actualitat més recent i, la veritat és que, de temes, no me'n faltaven: des de la pujada de l'IVA i demés mesures econòmiques, fins a l'intent recentralitzador del Govern estatal, passant per les darreres barbaritats lingüístiques del nostre Govern autonòmic, tenia material per donar i per vendre. Potser és per això, perque no sabia cap a on engegar el tret de les paraules, que he decidit explicar-vos una història força més amable i digerible que em va succeïr fa uns anys. I és que hi ha fets que, per molt que passi el temps, quan els recordes o els expliques, et continuen transmetent les mateixes sensacions de quan els visqueres i, només per això, val la pena compartir-los.

 

Tot va començar un vespre del mes d'Agost de fa uns anys. Feia una calor irrespirable i, tot i que no passava massa sovint, aquell dia havíem quedat tota la família per anar a sopar a un restaurant de prop de la Sagrada Família, a Barcelona, que era on, aleshores, i cadascú pel seu compte, vivíem els meus pares, la meva germana amb els seus dos fills i jo.

 

Els meus pares i jo arribàrem plegats i, quan ja començàvem a impacientar-nos, ho feu la meva germana que, gairebé sense saludar ningú, em digué, mentre s'ajupia i treia alguna cosa voluminosa de la part de sota del cotxet dels meus nebots: "Mira què m'he trobat davant  de casa, té!" i a l'acte, els meus braços varen rebre un pes considerable que, per sort, vaig tenir el reflex de contenir perque, de no haver estat així, s'hauria pogut produïr una catàstrofe irremeiable: el que m'acabava de donar era una bossa plena de discs de vinil que algú havia decidit avandonar sense cap escrúpol enmig del carrer.

 

Per a mi, que soc col·leccionista de música, ja us podeu imaginar que allò, era el regal més gros que em podien fer: una pila de vinils, per desgràcia no tots en massa bon estat, alguns sense funda, algunes fundes que havien perdut el disc corresponent, però, en definitiva, una pila de vinils que, un cop escoltats, netejats i degudament classificats, havien d'engrandir una mica més la meva col·lecció musical.

 

Les sorpreses més agradables, però, encara havien d'arribar i començaren a fer-ho quan, en ser a casa, a les dotze de la nit tocades, no vaig poder resistir la temptació de començar a investigar quins secrets guardaven aquells vinils: hi havia de tot, però alguns dels discs, eren autèntiques joies per les quals, un temps enrere me n'havien arribat a demanar quantitats estronòmiques de diners: una primera edició d'un disc antiquíssim de Jacques Vrel, un doble disc en directe de Deep Purple, alguns discs de Lluís Llach, alguns de música clàssica... En definitiva, música gairebé tota de molta qualitat.

 

Les bones sorpreses, de tota manera, no s'acabaren aquí perquè, al cap de ben pocs dies, aparegué una altra bossa amb més vinils, i encara, una tercera, fet amb el qual, la meva col·lecció, augmentà, en poc més d'una setmana, amb prop de noranta LP's, majoritàriament, de molta qualitat.

 

Mai podré saber les raons per les quals algú va avandonar aquelles joies musicals a la seva sort: potser algú se'n va voler desfer perque li duien mals records; o tal vegada fou algú que no volia guardar el que, per a ell, eren trastos vells; o, qui ho sap, algú s'havia comprat un pis i els antics propietaris no havien donat cap importància a aquells vinils... Com deia, això no ho sé ni crec que ho pugui saber mai, però el que sí tinc ben clar és que, aquella troballa fou, per a mi, un regal de Nit de Reis en ple mes d'Agost.

5 comentaris:

Blogger Vela ha dit...

Aquest article ha estat publicat al número del mes d'Agost de 2012 de la revista Ciutadella de franc.

21 d’agost del 2012, a les 21:34  
Blogger gínia ha dit...

Em sembla una molt bona idea que, de mica en mica, facis públics també a la revista antics relats enregistrats al teu bloc, i pots estar ben segura que la gent que et segueix els encantarà d’anar-los llegint o rellegint.
Sembla que al nostre petit país l’ independentisme està agafant embranzida, si més no la diada sembla tenir-los força motivats, ja veurem però si tot no acaba com sempre amb fonc d’encenalls, son tants els ja cremats! que ben be el producte final que els va originar –mobles, portes, marcs de tota mena, etc- pot ocupar els habitatges d’ un dels dos cantons de l’eixample barceloní.
Segurament ja els coneixeràs però per si de cas t’envio dos enllaços de diaris que de tant en tant els hi faig una ullada:
http://noticies.sirius.cat/
http://www.vilaweb.cat/
Salut i fins divendres que ja et pots preparar amb pedres a les butxaques per la tramuntanada que sembla ser ens farà oblidar de cop la maleïda onada de calor. Ah!, a veure si el barça un cop més els fa abaixar els fums....

29 d’agost del 2012, a les 20:35  
Blogger nanis kru ha dit...

Hola bentrobada Vela.

Tenim una amiga en comú que ha tingut es bon criteri de fer-me particip des teu bloc.
idò dir-te que esper disfrutar-lo tant ho més de com fins ara ho he fet llegin.te.

ja t´explicare més coses . salut i bona lletra . gracies per a compartir.

30 d’agost del 2012, a les 20:25  
Blogger Vela ha dit...

Cap, Nanis Kru, en primer lloc, ben vinguts al bloc!

Disculpeu que hagi trigat a respondre els vostres comentaris: últimament dedico molt menys temps del que voldria a aquest espai.

Cap, ja veurem per on anirà tot, però com sempre, ja hi ha militars que amenacen amb no tenir les armes quietes, encara que, ara, amb Europa que hi diu la seva, potser serà més fàcil que passin coses... Positives, és clar! El primer diari no el coneixia, però a Vilaweb, hi he entrat força vegades.

Nanis Kru, no sé qui t'haurà passat l'adreça del meu bloc, però bé, gràcies a tu per llegir-lo i deixar-hi el comentari.

1 de setembre del 2012, a les 19:19  
Blogger Vela ha dit...

Cap, Nanis Kru, en primer lloc, ben vinguts al bloc!

Disculpeu que hagi trigat a respondre els vostres comentaris: últimament dedico molt menys temps del que voldria a aquest espai.

Cap, ja veurem per on anirà tot, però com sempre, ja hi ha militars que amenacen amb no tenir les armes quietes, encara que, ara, amb Europa que hi diu la seva, potser serà més fàcil que passin coses... Positives, és clar! El primer diari no el coneixia, però a Vilaweb, hi he entrat força vegades.

Nanis Kru, no sé qui t'haurà passat l'adreça del meu bloc, però bé, gràcies a tu per llegir-lo i deixar-hi el comentari.

1 de setembre del 2012, a les 19:20  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici