dimarts, 25 de desembre del 2012

Cultura i esperit crític

Com gairebé tothom que hagi llegit alguns dels meus articles anteriors sabrà, m'encanta la música i m'agrada escoltar-ne de força estils diferents, encara que, sobretot, m'agraden aquells músics i grups que, amb les seves cançons, diuen coses interessants, és a dir: m'agrada, sobretot, allò que podríem definir com a música social, per dir-ne d'alguna manera.

 

Fa uns dies, mentre escoltava bones cançons de folk nord-americà de fa una pila d'anys, concretament de Pete Seeger, em vaig adonar de l'escandalosa vigència d'aquelles lletres, una vigència que, malauradament, va creixent dia rere dia, un fet que ens pot ajudar a mesurar la involució social, laboral, econòmica i de drets civils que estem patint, no tant sols a casa nostra, sinó també, a nivell mundial.

 

Cada cop, els rics són més rics que mai i els governs malden per protegir llurs fortunes amb lleis que, com sempre, escanyen les classes més pobres, cada cop més desesperades i més nombroses, mentre, al·legant qualsevol excusa, es limiten drets individuals i col·lectius i s'intenta formar persones sense esperit crític, que no puguin fer res més que repetir, com autòmats, les bondats d'aquest sistema injust.

 

Així doncs, penso que la música, pot ben ser una magnífica eina per tal de deixondir consciències: des de la força de cantants com Ovidi Montllor o Guillem d'Efak, fins a la sensivilitat d'armonia i poesia dels Jarcha, passant per les cançons del folk més pur de Pete Seeger o Woody Guthrie, se'ns mostra un passat que, per desgràcia, cada cop és més present.

 

Actualment, però, tenim la sort de comptar amb gent molt jove que no es vol deixar vèncer: aquest és el cas del grup Taverners: un grup que, tot fent ús de la memòria musical, versiona temes d'Al-Mayurqa, UC, Maria del Mar Bonet, Etc i que, ara, a través del micromecenatge, es proposen treure al mercat el seu primer disc, un projecte al qual, totes les persones que creiem que cal que hi hagi qui digui les coses pel seu nom, ens hauríem d'adherir, ja sigui econòmicament o fent-ne difusió: en podeu trobar tota la informació en aquest link: http://www.verkami.com/projects/3637-el-primer-disc-de-taverners

 

Potser és ben cert que una flor no fa estiu i que, ben mirat, una cançó no pot canviar el món, però crec que és urgent, important i necessari que tinguem present allò que succeeix al nostre entorn i, sobretot, cal que fem tot el que estigui a les nostres mans per tal que, aquelles persones i grups que, mitjantçant la música, la poesia o, en definitiva, per mitjà de qualsevol tipus d'expressió cultural malden per denunciar les injustícies o aporten quelcom de positiu i crític, no siguin silenciades o oblidades, perque són la nostra veu i, sobretot, perque, si perdem la cultura, ens perdem com a poble.

 

Finalment, voldria acabar aquest article amb dos versos d'una de les darreres cançons que Toni Roig féu per al seu grup, Al-Mayurqa, uns versos que m'omplen de força cada cop que els escolto: No ens fareu callar, / malgrat ens segueu la vida.

 

(Article publicat al número de Desembre de 2012/Gener de 2013 de la revista Ciutadella de franc)

5 comentaris:

Blogger nanis kru ha dit...

No ens faran callar no Vela.

Esper amb il.lusió el concert de Al -mayurqa.
Ja et demanaré quan que se m´ha oblidat.
salut i alegria.

P-d pens que te donat una pista de qui som , si és que encara no ho sabies . jeje.

28 de desembre del 2012, a les 23:15  
Blogger Vela ha dit...

Tinc en ment tres o quatre noms de qui pots ser, però cap de segur... El món dels blocs i els seus misteris!

El concert d'Al-Mayurqa, Ara com ara, no està gens clar quan es farà: havíem pensat en una data, però no podrà ser. De totes maneres, des d'Acció Cultural de Menorca, s'està treballant per trobar una data alternativa i, tant bon punt ho tinguem tot resolt, no tinguis cap dubte que, siguis qui siguis, ho sabràs de seguida.

29 de desembre del 2012, a les 18:08  
Blogger nanis kru ha dit...

Hola . He trobat aquest poema que potser i esper que t´agradi :

LA CORTESÍA DE LOS CIEGOS

Un poeta lee poemas a unos ciegos.
No se imaginaba que fuera tan difícil.
Le tiembla la voz.
Le tiemblan las manos.

Siente que cada frase
debe superar la prueba de la oscuridad.
Tendrá que arreglárselas solo,
sin luces ni colores.

Peligrosa aventura
para las estrellas de sus poemas,
para la aurora, el arco iris, las nubes, los neones, la luna,
para los peces hasta ahora tan plateados bajo el agua
y los azores tan callados, altos en el cielo.

Lee -porque es ya demasiado tarde para no leer-
sobre el niño de la cazadora amarilla en el verde prado,
sobre los rojos tejados que se pueden contar en los valles,
sobre los vivaces números en las camisetas de los jugadores
y sobre una mujer desnuda tras una puerta entreabierta.

Quisiera omitir -aunque eso no es posible-
a todas aquellos santos en la bóveda de la catedral,
aquel gesto de despedida desde la ventana del vagón,
la lente del microscopio y el destello en el anillo,
y las pantallas y los espejos y el álbum con rostros.

Pero es grande la cortesía de los ciegos,
grandes su comprensión y su magnanimidad.
Escuchan, sonríen, aplauden.

Alguno de ellos incluso se acerca
con un libro abierto al revés
pidiendo un autógrafo invisible para él.



Wislawa Szymborska (Kornik, Polonia, 1923-2012)
Traducción de Elzbieta Borkierwicz


Encara no t´he trobat per es carrer , quan ho faci ja et diré qui som .

besades . salut i alegria que no cansen .

1 de febrer del 2013, a les 22:34  
Blogger Vela ha dit...

Perdona... Feia un munt de dies que no em mirava el bloc! El poema està bé, el que passa és que, normalment, a les persones cegues, no ens sap cap greu que ens parlin de colors, ni d'imatges indescriptibles i, per tant, si, en l'escena que descriu el poeta aplaudíssim, normalment no seria per cortesia, si no per haver disfrutat amb el recital poètic.

6 de febrer del 2013, a les 21:58  
Anonymous Anònim ha dit...

Ηatе stгetch mаrks?

Ηere iѕ mу ѕіte: http://www.prnewswire.Com/

20 de febrer del 2013, a les 2:10  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici