diumenge, 30 de setembre del 2012

Cinc anys

Avui fa cinc anys que ens deixà Toni Roig.
 
En cinc anys han passat massa coses, majoritàriament, no massa bones: Toni Roig morí quan feia ben  pocs mesos que, a les Balears, s'havia estrenat un nou pacte... D'esquerres? Que governà amb més pena que glòria fent seu, només quatre dies després de la partida de Roig, el projecte de la construcció de l'hospital a Son Espases i, des del 2011, tornem a tenir al poder la mateixa dreta que ell havia combatut, però, pel que es veu, amb més ganes que mai de maltractar gent, terra, llengua i cultura.
 
Davant d'aquests fets, davant l'evidència que res no canvia i que, de fer-ho ho fa per anar a pitjor, el seu missatge de lluita incansable, és més vigent que mai i ara, que el seu grup Al-Mayurqa ha tornat a les places, la flama de la seva música i les seves lletres carregades de raó, són un alè, un crit de lluita que ningú, per molt que s'ho proposi, podrà apagar.
 
Toni Roig: no t'oblidem.
 

dilluns, 24 de setembre del 2012

URGENT: FEU-HO CÓRRER!

25S a Menorca. Ocupa sa plaça Constitució

L'Assemblea 15M de Menorca davant les conseqüències de viure en un sistema condicionat i coaccionat pels mercats, que ens ha empès a ser víctimes d'una estafa a gran escala a la que anomenen crisi, convoca una concentració-cacerolada sota el lema 'El pueblo unido, jamás será vendido' aquest dimarts 25 de setembre a partir de les 18,30 h a la Plaça Constitució de Maó, adherint-nos així a la que es celebrarà a Madrid.

També noltros consideram que la situació ha traspassat tots els límits tolerables i que som víctimes d'un atac sense precedents per part del poder econòmic, que utlitzant la crisi com a pretexte, està eliminant les conquestes socials que tant va costar aconseguir, deixant-nos sense present ni futur. Els responsables són aquells que s'han configurat com una oligarquía intocable, amb la complicitat de certes forces polítiques representades en el parlament, manipulant tots els poders de l'Estat per a mantenir els seus privilegis i enriquiment desmesurat i il·lícit.

Ja no hi ha manera d'amagar que vivim un frau social, amb governs que sistemàticament ens traicionen fent exactament el contrari als seus compromisos electorals, i que no hi trobam justícia els tribunals per a banquers, polítics i empresaris culpables de la situació. Tan sols veim com aquesta estructura immoral de poder implanta polítiques que acaben amb els nostres drets i destrueix les nostres vides, i com som víctimes d'una repressió injustificable quan pacíficament demanam un canvi d'aquesta situació.

El problema és de tal envergadura i les seves arrels tan profundes que exigim:

- La dimissió del govern en ple, així com la dissolució de les Corts i de la Prefectura de l'Estat, per trair al país i al conjunt de la ciutadania de forma premeditada, portant-nos al desastre.

- L'obertura d'un procés constituent transparent i democràtic, a fi de redactar una nova Constitució, amb la participació de tota la ciutadania, de manera que li sigui pròpia, doncs no reconeixem caràcter democràtic algun a l'actual text constitucional, redactat d'esquenes al poble, que va consagrar la dominació dels hereus del franquisme i que van pactar amb ells. Ha de ser el poble qui determini el model d'organització social en el que vol viure i no al contrari.

- L'auditoria del deute públic de l'Estat, amb moratoria del pagament del deute fins que s'hagi delimitat clarament les partides que no han de ser pagades per la nació, doncs han servit a interessos privats que van utilitzar el país per als seus propis fins i no no els del conjunt de la ciutadania. Igualment, exigim el processament de totes aquelles persones sospitoses d'aquestes maniobres, i que responguin amb els seus béns en cas de ser condemnats.

-La reforma de llei electoral amb el disseny d'un nou procés electoral, a fi de que representi veritablement la voluntat del poble davant qualsevol elecció que sigui necessària per a facilitar el desenvolupament d'un procés constituent democràtic.

- La derogació immediata de les retallades i de totes les reformes en contra de l'estat del benestar preses amb l'excusa de la crisi, i que suposen restriccions de drets i llibertats de tota la ciutadania, no solament per ésser ineficaços, sinó també per haver sigut imposats traint la voluntat del poble.

- Una profunda reforma fiscal que faci pagar més a qui més té. Igualment, exigim la derogació de l'amnistia fiscal decretada pel govern, la injustícia del qual és una burla per a la resta de contribuents.

-La supressió de tots els privilegis d'aquells que ostentin càrrecs públic, i la implantació de mecanismes eficaços de control en l'acompliment de les seves funcions.

- La paralització immediata de tots els desnonaments, i la posada a disposició de la població a preu de lloguer social de les vivendes en propietat dels bancs i caixes que hagin sigut ajudats amb fons públics.


Per aquest motiu i per molts altres us demanam la vostra assistència el dimarts a la Plaça Constitució de Maó, fent d'aquest acte una crida a la unió de totes les lluites per a una societat més justa i solidaria.


dimecres, 19 de setembre del 2012

Mentir

Fa molts, considero que massa anys, que gairebé tota la nostra classe política, té un esport predilecte que, per desgràcia de la resta de mortals que l'hem d'aguantar vulguem o no, no passa de moda: la mentida, una afició que sembla tenir addictes tant de la dreta com de l'esquerra i que, a parer meu, a aquestes alçades, ja hauria hagut de fer que el Poble els posés al seu lloc.

 

Per no extendre'm amb exemples que podrien allargar aquest article fins a l'absurd, retrocedirem només fins l'any 2002 quan, Mariano Rajoi, a qui ara, una majoria desmemoriada ha fet president del govern estatal, qualificà com a "unos hilillos como de plastilina" el fuel que sortia sense aturall del Prestige, que s'havia accidentat a les costes de Galícia: aquells "hilillos", com espero recordarà molta gent, provocaren una marea negra i un desastre ecològic sense precedents a les costes de l'Estat.

 

Com he dit, però, aquesta afició a la mentida, o a tergiversar la realitat segons convé, no és patrimoni només de la dreta: corria l'any 2007 i jo, encara des de Barcelona, seguia, amb tanta atenció com podia, (encara no tenia accés a internet), les notícies que m'arribaven de les Balears. Eren informacions tristes, d'un hospital que, si un canvi de govern no ho evitava, es construiria, contra la voluntat del Poble, a Son Espases, un terreny rústic de gran valor patrimonial. El govern canvià de signe polític i, en gran part, n'estic segura, fou per les promeses electorals dels grups d'esquerres de fer-se enrere d'aquella construcció: actualment, tenim l'hospital de referència de les Balears a Son Espases, la construcció del qual, el senyor Antich, decidí seguir tirar endavant malgrat les seves promeses electorals.

 

Passà més o menys un any i la crisi, aquella que, segons Zapatero, primer no existia i, al cap   d'uns mesos, afirmava que havia de durar ben poc, començava a treure el nas: com tothom m'imagino que sap i pateix, aquella "desacceleració econòmica", encara l'estem patint i no sembla pas que hagi tocat fons, com afirmà en diverses ocasions l'expresident.

 

Però tornem al senyor Rajoi i les seves mentides perque, a parer meu, és l'actual president de l'estat qui, de moment, i encara no s'ha acabat la legislatura, posseeix el rècord en això de mentir, de fet, si fos un esport olímpic, estic segura que ja n'hauria guanyat l'or.

 

Durant la campanya de les eleccions que el feren president, pel que sé, (jo ja tenia clar que no el votaria i, per tant, no em vaig molestar a seguir-lo), prometé abaixar impostos, no augmentar l'IVA, promoure accions per tal de reactivar l'economia… Algú n'ha vist res, de tot això?

 

Davant d'aquests fets, davant de l'evidència que l'única cosa que pretén la major part de la classe política és guanyar-se la confiança de l'electorat i, amb aquest fet, aconseguir la majoria suficient per poder fer i desfer sense problemes i així, després, acabar afavorint sempre la mateixa gent, potser va sent hora de plantejar-nos un canvi de sistema real que impedeixi aquestes situacions tant lamentables.

 

Així, per exemple, seria bo que tothom recordés que, al cap i a la fi, els nostres governants, treballen per a nosaltres i no a la inversa i, per tant, caldria poder-los acomiadar quan incomplissin la seva part del contracte, és a dir, quan les raons per les quals una majoria els va triar en oferir els seus serveis, es veiessin traïdes o, fins i tot, del tot tergiversades. Potser, així, s'ho pensarien dues vegades a vendre'ns allò que, n'estic del tot segura, moltes vegades, ja saben que no faran.

 

(Article publicat al Número del mes de setembre del 2012 de la revista Ciutadella de franc.)