dimarts, 25 de desembre de 2012

Cultura i esperit crític

Com gairebé tothom que hagi llegit alguns dels meus articles anteriors sabrà, m'encanta la música i m'agrada escoltar-ne de força estils diferents, encara que, sobretot, m'agraden aquells músics i grups que, amb les seves cançons, diuen coses interessants, és a dir: m'agrada, sobretot, allò que podríem definir com a música social, per dir-ne d'alguna manera.

 

Fa uns dies, mentre escoltava bones cançons de folk nord-americà de fa una pila d'anys, concretament de Pete Seeger, em vaig adonar de l'escandalosa vigència d'aquelles lletres, una vigència que, malauradament, va creixent dia rere dia, un fet que ens pot ajudar a mesurar la involució social, laboral, econòmica i de drets civils que estem patint, no tant sols a casa nostra, sinó també, a nivell mundial.

 

Cada cop, els rics són més rics que mai i els governs malden per protegir llurs fortunes amb lleis que, com sempre, escanyen les classes més pobres, cada cop més desesperades i més nombroses, mentre, al·legant qualsevol excusa, es limiten drets individuals i col·lectius i s'intenta formar persones sense esperit crític, que no puguin fer res més que repetir, com autòmats, les bondats d'aquest sistema injust.

 

Així doncs, penso que la música, pot ben ser una magnífica eina per tal de deixondir consciències: des de la força de cantants com Ovidi Montllor o Guillem d'Efak, fins a la sensivilitat d'armonia i poesia dels Jarcha, passant per les cançons del folk més pur de Pete Seeger o Woody Guthrie, se'ns mostra un passat que, per desgràcia, cada cop és més present.

 

Actualment, però, tenim la sort de comptar amb gent molt jove que no es vol deixar vèncer: aquest és el cas del grup Taverners: un grup que, tot fent ús de la memòria musical, versiona temes d'Al-Mayurqa, UC, Maria del Mar Bonet, Etc i que, ara, a través del micromecenatge, es proposen treure al mercat el seu primer disc, un projecte al qual, totes les persones que creiem que cal que hi hagi qui digui les coses pel seu nom, ens hauríem d'adherir, ja sigui econòmicament o fent-ne difusió: en podeu trobar tota la informació en aquest link: http://www.verkami.com/projects/3637-el-primer-disc-de-taverners

 

Potser és ben cert que una flor no fa estiu i que, ben mirat, una cançó no pot canviar el món, però crec que és urgent, important i necessari que tinguem present allò que succeeix al nostre entorn i, sobretot, cal que fem tot el que estigui a les nostres mans per tal que, aquelles persones i grups que, mitjantçant la música, la poesia o, en definitiva, per mitjà de qualsevol tipus d'expressió cultural malden per denunciar les injustícies o aporten quelcom de positiu i crític, no siguin silenciades o oblidades, perque són la nostra veu i, sobretot, perque, si perdem la cultura, ens perdem com a poble.

 

Finalment, voldria acabar aquest article amb dos versos d'una de les darreres cançons que Toni Roig féu per al seu grup, Al-Mayurqa, uns versos que m'omplen de força cada cop que els escolto: No ens fareu callar, / malgrat ens segueu la vida.

 

(Article publicat al número de Desembre de 2012/Gener de 2013 de la revista Ciutadella de franc)