diumenge, 26 d’octubre del 2008

De professió Traïdors-mentiders, amb el consentiment del poble

Fa poc més d'un any, el Govern suposadament d'esquerres de les Illes Balears, feia seu, sense cap mena d'escrúpol, el projecte estrella de la legislatura anterior del Partit Popular: la construcció de l'hospital de referència a la finca de Son Espases, una decisió que, a parer meu, trencava tots els valors del que, com deia en un post anterior, alguns en diuen democràcia, donat que, suposadament, el poble els havia donat suport a les urnes per canviar una situació del tot insostenible.
 
Dos mesos després, concretament l'1 de Desembre, durant un debat que tingué lloc a la Casa de Menorca de Barcelona, el conseller que defensava la postura del govern, afirmava, malgrat totes les evidències que el que deia era falç, que no hi hauria segon cinturó. Doncs bé, ja el tenim aquí!
 
Potser és cert que no serà ben bé com s'havia projectat, bé, això m'imagino, ja que, d'informació sobre tot plegat, no n'he pogut trobar gaire i això és, per damunt de tot, el que em sap més greu: em fa ràbia veure com el poble es cansa tant ràpid de lluitar, em fa ràbia que es deixi tot en mans d'uns polítics que, l'única cosa que han fet, ha estat traïr als seus electors i, sobretot, haver de veure amb impotència, que sembla que a les esquerres se'ls pot perdonar tot, que ara que són al poder, cal callar i riure'ls les gràcies... Ho hauríem permès, això, amb un govern de dretes?
 
A tall d'exemple del que veig que està passant i de la poca mobilització del poble, que sembla que s'hagi adormit, faré esment a tres mostres claríssimes del que dic:
 
1. En primer lloc, la plana web de la plataforma Salvem la Real (www.salvemlareal.org), que es va morint poc a poc: primer fou el fòrum, que el moderador va decidir tancar, amb bon criteri, tot s'ha de dir, ja que, a les darreres setmanes del seu funcionament, l'activitat hi era gairebé nul·la. Ara, quan s'hi entra, el panorama és dessolador: L'apartat de notícies ha donat pas a una mena de codi que no se sap què vol dir, n'ha desaparegut el calendari, l'apartat d'agraïments no sé els mesos que fa que està en construcció... La Unió Europea dessideix investigar la perillositat de la construcció de l'hospital damunt la llera d'un riu i no s'hi fa cap menció!!... Increïble...
 
2.  El link rectifiqueu.balearweb.net, lloc on s'aplegaven -i soposo que s'apleguen- diversos blocs contraris a la construcció de l'hospital a Son Espases, no s'actualitza des del 5 de Maig d'aquest any... No crec que sigui pel fet que no hi hagi res a dir!
 
3.  El darrer exemple, potser el que més m'ha decebut pel fet que en aquest tema hi ha notícies recents, és el lloc web de la plataforma No al Segon Cinturó (www.noalcinturo.org): Hi vaig entrar fa dos dies i la meva sorpresa va ser trobar-m'hi un casino virtual en anglès quan jo buscava informació de primera mà per tal que aquest article contingués dades tant fiables i vertaderes com fos possible.
 
Quina mena de droga ha fet servir l'esquerra per fer oblidar al poble que No Havia De Callar? Potser va siguent hora d'ignorar la classe política i que  la gent s'organitzi pel seu compte, però si el que acabo de dir és totalment utòpic, encara s'hi torna més amb el panorama social que tenim de fons.
 
Ho he sentit dir i ho he vist escrit un munt de vegades: "Qui estima Mallorca no la destrueix!" Jo hi afegiria: I lluita per tal que d'altres no ho facin!... Quin futur ens espera?

6 comentaris:

Blogger Ana ha dit...

El que em preocupa es que la esquerra suposadament democràtica sigui en realitat una dreta camuflada. Així que tenim els llops que fan por perquè són visibles i els llops amb pell d'ovella per passejar i menjar del ramat sense que ells mateixos se n'adonin.
Potser el que necessitem són caçadors, gent del poble que faci fora els llops. Com? Aixó ja no ho sé...
La gent ja no lluita com abans, es cansa de seguida, perquè ningú sap com lluitar contra el poder o a qui donar el seu vot a les urnes.

Però tranquil.la perquè com diu el refrany "a cada porquet li arriba el seu Sant Martí".

Una abraçada

31 d’octubre del 2008, a les 22:58  
Blogger Vela ha dit...

Ana, jo ja no sé què pensar... Comptar amb el poble per tal que faci res?... T'adones que el teu comentari és l'únic, en aquest article?... I això que, en teoria, hi hauria d'haver gent que hi digués alguna cosa: no en va he criticat l'actitud de certes organitzacions de basse, de gent del poble que ha llençat la toballola ben aviat... Si m'aguessin criticat a mí com jo ho he fet, et puc assegurar que, com a mínim, em farien pensar, però crec que la gent ha deixat de tenir sang a les venes...

Gràcies pel teu comentari,

Vela

2 de novembre del 2008, a les 11:51  
Blogger Spock ha dit...

Per mi el problema és que ja no se sap on són les esquerres i les dretes, en aquesta mena de poti-poti liberal-social-demòcrata-plutòcrata que s'han inventat i que diuen que és el millor dels sistemes possibles: perpetuar el que ja tenen construït, que els mateixos amb cares diferents segueixin remenant les cireres i seguir-se enriquint, que als altres ja ens caurà alguna engruneta...

com vols que la gent lluiti si el poble rep per totes bandes i ja no sap com aturar els cops? Ara la vivenda, ara les hipoteques, ara un Estatut que és paper mullat, ara la crisi, ara que els sous es congelen, ara el Protocol de bolònia... Per on comencem? Potser sí que té raó l'ana quan diu que el que caldria és apartar d'una vegada aquests voltors del poder i començar de nou... Només hi falta trobar la manera.

Una abraçada, Vela combativa i interessant!

3 de novembre del 2008, a les 9:48  
Blogger Vela ha dit...

Spock, crec que el problema és que tot plegat és un peix que es mossega la cua: penso que, si a la primera de canvi la gent sortís al carrer i no s'aturés de lluitar fins que qui mana rectifiqués les seves intencions, potser no serien tants els cops que rebríem ja que la situació els obligaria a prendre'ns seriosament.

Pel que comentes del sistema suposadament democràtic en què ens han instal·lat, et vull recomanar un bloc interessant: pobler.balearweb.net. És el bloc de l'escriptor Miquel López Crespí i, tot i que per moure-s'hi és una mica camp de cols per que hi ha molts articles nous i col·laboracions cada dia, hi ha un munt d'informacions interessants de com l'esquerra oficial ha anat marginant moltíssima gent des de la Guerra Civil... Sort que encara hi ha quí es mulla!

Des d'aquest bloc, que vull que sigui un espai lliure, seguiré dient el que penso... Mentre no em facin callar!

3 de novembre del 2008, a les 22:37  
Blogger Miquel ha dit...

Es fa trist, però et vessa la raó, el poble està absolutament desencisat, està cansat de lluitar, està decebut dels que governen i es sent traït per les persones, no solament pels partits, que durant la campanya electoral, els hi feien costat, hi ara, ni saben, ni contesten i fan el joc de l’estruç.
El poble necessita un revulsiu, no se quin, però alguna cosa hi ha d’haver que ens faci sortir de l’ensopiment.
Mallorca ha demostrat tenir una classe política, que si es vera allò de que cada poble té els polítics que es mereix, alguna de grossa n’hem feta, perquè si mires a la dreta cada dia surten nous escàndols de la tropa del PP i UM, si mires cap a l’altre costat una esquerra nacionalista o no, totalment acomplexada i necessitada de missatge.
Que fem, com donem solució a totes les mancances socials, ecològiques, culturals, sanitàries etc. etc. etc. Acció directa?, pot semblar radical, però ara mateix es l’única opció que me ve al cap.

21 de novembre del 2008, a les 13:07  
Blogger Vela ha dit...

Potser sí, que l'acció directa és una opció radical, però el problema és que crec que ja s'han esgotat totes les altres possivilitats.

El problema, de tota manera, crec que seguiria sent el mateix, o potser seria encara més gros: si la gent s'ha cansat de lluitar de manera pacífica, si tant els fa tot plegat, que és el que crec que, per desgràcia està passant, com aconseguir un compromís més gros? Crec que molt poca gent té cap ganes d'implicar-se en res, i molt menys en accions que comportin un grau de compromís tant elevat: és més fàcil asseure's davant la pantalla televisiva i anar veient passar la vida com qui veu ploure.

21 de novembre del 2008, a les 21:48  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici