L'any que els Reis van passar a l'Agost

Va ser l'estiu del 2007:

 

Havíem quedat tota la família per anar a sopar junts, feia una calor irrespirable i a la porta del restaurant on volíem anar ja hi havia una bona cua.

 

Va arribar la meva germana amb els dos nens i, sense gairebé saludar ningú, va dir-me: "Mira què m'he trobat davant de casa, té!" I els meus braços van rebre un pes considerable damunt seu que sort que vaig tenir el reflex de contenir, per què, de no haver estat així, potser s'hauria produït una catàstrofe irremeiable.

 

El que m'acabava de donar era una bossa plena de discs de vinil que, sense cap mena d'escrúpol, algú havia llençat enmig del carrer.

 

Hi havia de tot, però alguns dels discs, eren realment joies per les quals, uns anys enrere, me n'havien arribat a demanar autèntiques animalades de diners: una primera edició d'un disc de Jacques Brel, un doble disc en directe de Deep Purple, alguns discs de Lluís Llach, alguns de música clàssica que, degut a la meva ignoráncia no puc identificar què són en concret... Hi havia discs sense funda, fundes buides... Això és un crim!

 

Aquella troballa va anar seguida de dues bosses més, també plenes majoritàriament de joies discogràfiques força mal cuidades que, amb el temps i molta paciència he anat arranjant. En total, en qüestió de dues o tres setmanes, la meva col·lecció de vinils, va augmentar en 86 discs nous.

 

La troballa em va fer pensar molt: De quí devien ser, aquelles joies? Potser algú les havia trobades en buidar un pis, o algú se n'havia desfet per què li duien mals records... Fins i tot vaig pensar de buscar una manera de posar-me en contacte amb la persona que estava deixant aquells tresors a mercè de tot el que pot comportar la intempèrie... I potser era algú que necessitava diners i ni s'havia parat a pensar que alguns dels vinils que estava llençant, no és que valguin molt, però si que et poden ajudar a acabar el mes...

 

Tenia ganes de parlar-ne per què, aquell, per a mí, va ser com un regal de Reis a mig estiu.