Els pensaments, quan surten lliures 2
Un petit record neix fet espurna
una petita guspira suau, molt suau:
un so, una olor, una imatge...
Neix i s'allotja
en el racó més profund de l'ànima.
Fa arrels, branques: t'invaeix.
L'espurna, aquella petita espurna,
s'ha convertit en arbre,
un arbre d'enyor que ara
necessita sortir i expressar-se
i brolla fet una llàgrima.
Fa temps vaig escriure aquest poema i tenia ganes de compartir-lo amb tothom que tingui ganes de llegir-lo... I, per què no, comentar-lo!
No, el que sento avui no és tant bèstia com aquell dia: recordo que era a casa, que feia pocs mesos que havia estat a Ciutadella i que n'enyorava moltes, moltíssimes coses, i que, de bona gana, ho hauria deixat tot plantat i me n'hi hauria entornat per quedar-m'hi.
No puc recordar si va ser l'olor gairebé imperceptible dels pins d'un parc de prop de casa, els crits de les gavines, o la memòria que em va dur algun so directament al més conscient dels conscients, però hi va haver alguna cosa que em va fer desesperar d'enyor.
D'aquell sentiment, d'aquella ràbia pel fet de no poder-me escapar de la presó que per a mí suposa aquesta ciutat d'autòmates i, sobretot, del fet de saber que, ningú del meu entorn més proper no em podria entendre, va néixer aquest poema.
He arribat a casa fa ben poca estona. Al carrer, l'ambient és una mica humit i, tot i que sembli mentida, encara hi ha algú en aquesta ciutat que té una llar de foc... I l'encén!
Si, el carrer fa olor de fum de fusta cremada, de llenya... De poble, i això em fa sentir feliç. M'hi fa sentir a l'hora que em fa enyorar, em fa enyorar tantes coses, situacions i llocs, que la llista seria massa llarga per estampar-la en aquestes ratlles... La primera que m'ha vingut al cap... Ja falta menys per què arribin els Foguerons de Sant Antoni de Sa Pobla al barri de Gràcia!
enviat per Vela a la/es
1:21
6 comentaris:
Hola Vela: he tornar a llegir el teu poema. Té expressivitat, porta enyor, tot sigui dit també, després de lleigr el teu perfil.
Per què vols tornar a Ciutadella? Per què no t'agrada Barcelona?
I si vols tonar a Ciutadella, per què no ho fas?
L'altra dia, al bloc de na Maite, pens que vaig ser un poc impulsiu i directe, portser no vaig tenir mà dreta per explicar-me o bé per respondre't adequadament. Esper que em disculpis.
Res més, tenc la curiositat de saber per què vols tornar a Ciutadella, si no és molta indiscreció.
Salutacions.
Hola Menorquit. Estàs més que disculpat, la discusió de temes seriosos com aquest, de vegades ja ho té, això... Quan torni a Ciutadella, que si tot va bé serà cap al setembre d'aquest any que ve, ja serà per quedar-m'hi. I per què Ciutadella? Doncs, la veritat, no ho sé, com tampoc no sé el per què racional de la meva estimació per les Balears. El que sí que tinc ben clar és què no m'agrada de Barcelona, de les ciutats grans en general: sobretot, la deshumanització, la pressa amb què es fa tot, de vegadesacabes corrent quan, de fet, no tens cap motiu per fer-ho: és el que dic de la ciutat d'autòmates; el fet que, per exemple, tenint un semàfor en verd, un cotxe passi a tota velocitat i estigui apunt d'atropellar-te, o que algú, en sortir o entrar a un bagó de metro, se t'endugui per davant sense mirar ni importar-li què passa al seu voltant... Almenys per a mí, això no és viure, això només és sobreviure i, quan no hi veus, com és el meu cas, aquesta sensació de caos deshumanitzat general t'arriba a fer perdre les ganes de sortir de casa. Per què no he marxat avans? Per moltes coses: estudis, feina, família... En fí, que ara sí que sento que tinc el canvi de vida que desitjo ben aprop! Ens veiem per la xarxa!
Carai!!
Resposta clara i ràpida. "Ens veiem per la xerxa"... Potser em coneixes? ara si que em sorprendries!
Però bé. escriu poemes que a mi m'agrada la poesia. Tu escrius més seriosament? vull poemes.
Bé et llegiré per saber més de tu.
Bona nit.
Menorquit, m'he oblidat d'una cosa que no soporto de Barcelona: el soroll constant de cotxes, sirenes, obres... Sort que des de la terrassa del pis, de la qual parlo una mica en algun post anterior, tot plegat queda una mica esmorteït i em deixa sentir els crits de les gavines! Ara sí, fins aviat!
No havia vist el teu últim comentari: segurament els hem enviat a l'hora... No ho sé, si et conec, ens veiem per la xarxa, vull dir que ja parlarem aquí, o al bloc de na Maite, o potser en algun altre bloc... M'agrada escriure poemes, de fet, m'agraden tantes coses que la llista crec que no s'acabaria mai, per alegria teva et diré que, segurament, en penjaré més, de poemes. Ara toca descansar, que demà s'ha de matinar i no hi haurà qui em llevi. Bona nit!
Aaahhhh!!! La xerxa d'internet.Perdó havia entès que ens veiem a la xerxa, un bar de Ciutadella. Per açò et deia si em coneixies.
Res, tema aclarit.
Et seguiré.
Bona nit.
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici