Els pensaments, quan surten lliures 6
No tenia pensat escriure, a hores d'ara, el que hauria d'estar fent, és estudiar per a un exàmen que tinc dimarts, però és increïble el que poden arribar a probocar juntes diverses sensacions i sentits... L'enyor, aquell enyor del qual parlava uns articles enrere, m'ha tornat a invaïr amb força i no ho esperava.
Fins fa ben poca estona, a la terrassa del meu piset, hi feia sol, un sol que havia decidit aprofitar al màxim: esmorzar, estudiar, dinar... El dinar, ha estat el dinar, el que m'ha fet sentir així, no en tinc cap dubte.
Una fideuà, precuinada, tot s'ha de dir, però que em vaig assegurar que fos d'una empresa que cuina amb uns mínims de qualitat, barrejada amb un gotet de vi, el solet i la música de na Joana Pons de fons, que no és que sigui de les meves músiques preferides, però les cintes de cassette necessiten que algú les faci córrer per tal que no s'espatllin i, de les que tinc, potser era la que s'adeia més amb la situació, o això em semblava a mí, han creat un còctel explosiu dins la meva ment.
Ara mateix, només voldria fugir, deixar enrere aquesta ciutat que no soporto, deixar de sentir-me un número, no tenir mandra de sortir de casa i poder gaudir d'un passeig en pau, sense que una caminada de només un quart d'hora suposés unes quantes ensopegades amb gent que mira a tot arreu menys on ha de mirar, estar a punt que t'atropelli un cotxe el conductor del qual ha decidit que els semàfors no els han posat per a ell, sense algú que t'avisi d'obstacles inexistents, amb molt bona fe, n'estic del tot segura. Voldria fugir i no tornar mai més, començar, sense haver d'esperar-me, la meva nova vida a Ciutadella, per què és allà, on m'ha dut el còctel explosiu que, sense voler, jo mateixa he creat.
M'he quedat asseguda fins que el sol ha decidit deixar de fer-me companyia i la cinta s'ha acabat, i ara, què tinc? Res, absolutament res que em torni l'alegria amb què havia començat el dia, tant sols ganes de plorar, una vuidor al cor que fa feredat i un munt d'apunts que he d'estudiar si vull marxar d'aquesta ciutat d'autòmates al setembre.
Si, ara m'hi posaré: apunts sobre punts de reflexologia podal, sobre sistemes i els seus òrgans, sobre les patologies que hi estan associades...
He d'aprobar, ho he de fer com sigui, si vull marxar.
enviat per Vela a la/es
17:31
14 comentaris:
M'han dit que Ciutadella és genial, molt diferent a Mallorca. A mi no m'ha passat mai pel cap d'anar-hi a viure. Però una persona que jo apreciava molt se n'hi va anar fa uns anys, i no té pinta de tornar. Record que va dir que allò, culturalment, no era Mallorca. QUe tot i ser més petita, l'illa, la gent, era diferent. I per bé. I que ell al·lucinava amb el teatre. I mira si li ha agrdat, que crec que encara hi és i sé que ha tengut un fill. O sigui que ànims! De totes maneres Barcelona és preciosa, de vegades, i de vegades l'odies. Però... qui no té aquesta estranya relació d'amor-odi amb la ciutat que habita? I la pregunta no és meva, la va fer n'Ismael Serrano a un concert que feien per la tele l'altre dia.
Et recomano realment una escapadeta a Ciutadella, encara que t'ho dic de manera totalment subgectiva: a mí, Ciutadella no m'agrada: l'estimo, l'estimo com tot allò que fa referència a les Balears.
No puc dir que odio Barcelona, però no l'estimo, o no m'agrada en el que s'ha convertit: una ciutat deshumanitzada, que no sap quins són els seus orígens, on, cada cop més sobint, quan treballes de cara al públic no et diuen ni bon dia.
Potser és cert que Ciutadella creix com ho fan tots els pobles i ciutats, però, de moment, ha sabut conservar aquestes petites coses que ens fan persones.
Tu que frisses de partir i jo que hi vendré!
Esper, Vela, que si em veus i saps qui som, t'apropis i em diguis qualque doi, i així almanco llevar-me aquesta intriga de saber qui ets. Pens amb la gent que conec que balla i és per Barcelona. Tenc un parell de cares en ment però em manca conèixer les seves personalitats. És tot un misteri...
Encara em falta una mica per recuperar-me, no sé si podré ballar gaire a la casa de Menorca. El temps ho dirà tot.
Lideta, crec que em veuràs avans tu a mi que no pas jo a tu: qan vegis una noia cega que va amb la gent de Va de Bot, ja sabràs quí soc!
Cuida't molt!
Ara si que me l'has feta bona! Perquè me fan més ganes de saber qui és aquesta noia que sense veure-hi, escriu tantes idees genials. Ja me contaràs com ho fas! Ho trob interessantíssim!
Jo vaig millorant, però encara em fatigo molt. També cal incloure els nervis pre-examen que duc al damunt.
Ara sí que m'has despert la curiositat...
No hi ha res d'extraordinari, en tot plegat: només una família que va apostar per la integració escolar quan ningú no hi creia i un ordinador que xerra a cor què vols, d'això jo en dic normalitat. Si llegeixes el post "A la recerca de la normalitat", potser et resultarà més fàcil entendre com soc i com penso, això sí, estudia tant com puguis, que això ja està fet!
Veig que tens problemes de nervis amb els exàmens i jo, encara que sigui poc, soc una mica entesa en medicina natural, sobretot des que vaig començar el curs de reflexologia podal: si no tens problemes de baixades de tensió, et recomano una til·la la nit avans de l'examen i, al matí, un comprimit de valeriana, encara que a la capsa etdigui que t'en prenguis tres, tu, ni cas... T'ho asseguro, funciona!
Molta sort, i ens veiem el cap de setmana!
M'has enxampat! No he pogut llegir tots els teus post... I aquest era primordial!
Però bé, tant de bo tots els nins tinguessin pares com els teus, ja que quan ets al món de l'educació et puc assegurar que t'espantes a diari.
A mi també m'agrada la naturopatia, de fet, vaig a un homeòpata.I sí, la valeriana jo som molt amigues aquests dies.
Ja fris de passar l'examen i poder pensar en la meva visita a Barna!
Uf, què me n'has de dir, del món educatiu?
Portava dotze anys intentant treure'm la carrera de Magisteri d'Educació Primària, sí, ho has llegit bé, dotze anys! I, a principis d'aquest curs vaig decidir abandonar per diverses raons: sabia que no exerciria com a mestra, ja tenia clar que volia marxar a Ciutadella treballant, si tot va bé com a reflexoterapeuta, treballar als matins, dur la casa (visc sola) i estudiar una carrera universitària es fa gairebé impossible... Però n'estic contenta, d'aquests anys, de tot el que he après, de la gent que he conegut i, sobretot, de les pràctiques.
I és que és ben cert: en desconec el motiu, però penso que hi ha famílies que han dimitit de les seves funcions: el fet que els pares siguin incapaços de posar límids, el costum massa extès que els nens aconsegueixin allò que volen sense cap esforç... Crec que estem davant d'un problema social de grans dimensions i no crec que hi hagi ningú que en tingui la solució... A veure si més gent s'anima a continuar parlant del tema!
Ei confit! Coincidim molt! Jo també faig magisteri d'educació primària! I en duc 5 anys... ja que faig feina alhora i no ho he pogut fer a un ritme normal. A més, els professors de la UIB no entenen que un alumne per poder-se mantenir ha de fer feina, i que si estudia es perquè vol!
A mi em queden 6 assignatures. Demà faig l'examen de Teories i institucions per quarta vegada... a veure si hi ha sort.
Mem si després del viatge amb més temps xerram més del tema, d'acord?
Ara he de posar colzes. Fins aviat!
Si vols, enviam un correu, així et tendré fitxada i podrem concretar a on ens trobarem, d'acord?
Ei, Vela! M'he estat mirant Toquen a les portes, i teòricament, funciona! He publicat un mail amb un interrogant...
Escolta! Tu vas a ball de bot a la Casa de Menorca??? Jo hi vaig anar durant molt de temps per allà! Però no a ball de bot, que només hi vaig durar un dia, sinó a conspirar quan amb Sa Sargantana la liàvem una mica i tot era més divertit! A ball de bot però hi anàvem amb en Sebastià, no amb la gent de Va de bot, que si no tenc mal entès, és una mica més "folklorista"...
Wendi, el problema principal és la maleïda verificació de paraula: se suposa que hi ha un sistema per tal que l'ordinador et digui el que has d'escriure per veu, que les lletres que apareixen el programa que llegeix la pantalla no les identifica, però el sistema no funciona, no només en el teu bloc, això em passa a tots els blocs que tenen aquest sistema.
Va de Bot, folklorista? No m'ho he plantejat mai. Jo només sé una cosa: el primer intent que vaig fer per aprendre a ballar va ser amb Sa Sargantana. Només hi vaig anar un dia, per què ja vaig veure ben clar que no aprendria res, que ningú tenia nassos de dir-me que no sabien com ensenyar-me'n: fins i tot hi va haver una noia que, molt amablement em va subgerir que, a la ONCE s'hi feien classes de balls de saló!
El dia que vaig anar als tallers que fa Va de Bot, una de les primeres coses que algú em va dir després de la sorpresa inicial va ser: "Per nosaltres, no quedarà, ara, el que no sabem és com ensenyar-te". Jo prefereixo aquesta sinceritat, i, tot i que amb força dificultats, ara puc dir que puc seguir ni que sigui un bolero i que sé algun pas de jota.
Bon dia!
Primera qüestió: no en tenc ni idea de com es lleva això que et demana la verificació de paraula. És cert que jo d'altres vegades que he volgut penjar comentaris a altres blocs, m'ha sortit també això. Però a mi em sembla que depèn de Blogger més que no pas de nosaltres. crec que no podem triar si surt o no. Vaja putada...
Segona qüestió: sí, em sembla molt desagradable la resposta que et donaren. Ja et dic que jo a Sa sargantana no hi anava precisament a ballar. Me sap greu que et diguessin això. I la gent de Va de bot no la conec. Només he dit el que m'havien comentat. Si és cert o no, no ho sé i realment no m'hi he de ficar. Allò important és que tu t'hi sentis a gust i t'hagin ensenyat a ballar! Per cert, aqest cap de setmana hi ha Sa Pobla a Gràcia. I en Maljoral presenta avui les seves cançons republicanes al CAT. Vés-hi!!! Jo vaig sentir l'nay passat mig recital a Algaida (arribàrem tard) i em va encantar. De veres.
Hola Wendi!
No sé si te n'hauràs adonat, soc força curiosa i m'he mirat això de les plantilles de comentaris: es poden modificar, intentaré explicar-te com... Si me'n surto, que la informàtica no és el meu fort!
1. Has d'entrar a "acceder" (et demanarà la contrassenya)
2. Allà entres al panell de control i al menú "configuració"
3. Hi ha un apartat que fa referència als comentaris. Si hi entres, veuràs que hi ha un munt d'opccions per triar com vols els comentaris i, en una d'elles, et demana si vols que al teu bloc hi hagi la verificació de paraula... Fins aquí la "classe d'informàtica" je je!
Ahir no et vaig respondre per què tenia un dia força complicat, però tenia molt clar des del dia que vaig tenir notícia del concert d'en Biel Majoral, que hi aniria de totes totes... Tenies raó, va ser magnífic! També ho va ser la ballada de després amb Xeremiers de Mallorca. I avui, sant tornem-hi, si la pluja ens ho permet! Després de tot un any d'esperar els Foguerons, em faria molta ràbia que la pluja ens espatllés la festa..
Bon dia!
Tenies tota la raó del món! I mira que ho vaig mirar, això dels comentaris! Però no m'hi faig fixar el suficient! Problema arreglat!
Els foguerons... dona, tranquil·la! Vas poder gaudir d'en Majoral, cosa que jo no he pogut fer, per exemple, i si et serveix de consol... ja sé que no... aquí va ploure tant a la revetlla de Sant Sebastià com el dia de l'AtiàFoc. Fa un temps molt estrany...
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici